I ara què?

Quan Iniciativa va plantejar obertament la voluntat de presentar una moció de censura contra l’alcalde del PP de Badalona, no vaig estar massa segur de com havia de respondre. Fer-me l’orni, hagués estat una opció, però aleshores se m’hauria tornat a penjar la llufa –falsa i injusta- que el PP governava gràcies a nosaltres o per culpa nostra. Per això vam decidir seure i explorar la possibilitat real d’un canvi de govern, a partir de la premissa que calia un govern diferent, bolcat al carrer, i que visualitzés una correlació de forces ajustada a un moment de transició i excepcional.

Em vaig convèncer de la necessitat d’impulsar el canvi a la ciutat després de constatar que a les altres parts de la taula hi havia voluntat de parlar a fons, de tot, i sense apriorismes. El primer dia, vaig explicar-los el contingut de l’enquesta feta amb una mostra de 800 persones de la ciutat, que justificava clarament el per què de la proposta de govern que vàrem fer, però que amagava també riscos per al futur govern. A IC EuiA, l’enquesta els donava 5 regidors, dos més que avui. Els socialistes anaven en caiguda lliure, i nosaltres ens manteníem. Això justificava el fet que algú diferent fos alcalde o alcaldessa. No va ser acceptat, però vàrem seguir parlant. A la fi, una nova proposta, acceptant el candidat socialista però fent una junta de govern local amb majoria dels dos partits més petits. I la sorpresa, la línia vermella imposada per tal que jo no formés part del govern.

A què respon aquesta línia vermella? És puresa i honestedat? Coherència i compromís? O és càlcul i tàctica?

De fet, jo fa set anys i mig que estic en aquest procés judicial, i els ciutadans de Badalona coneixen aquesta situació que, d’altra banda, no té a veure amb la ciutat. I no sembla lògic no voler formar govern amb algú que està pendent de judici però en canvi oferir-li suport. I no té massa lògica despenjar-se amb línies vermelles al final d’una negociació que havia anat raonablement bé.

Què passava pel cap d’Iniciativa? L’enquesta els era favorable, i el govern consolidava un cap de llista que l’aparell del partit vol canviar. Essent així les coses….contra Albiol Iniciativa viu millor. I pot resoldre millor els seus assumptes interns.

EUiA ha respost aquesta jugada desmarcant-se’n i jutjant-la com un error polític. Aquesta falsa coherència el que fa en el fons és consolidar un alcalde com Albiol i uns regidors que en alguns casos també tenen comptes pendents amb la justícia.

Alguns em demanen que “per la ciutat” faci un pas enrere. Descartar-me com a alcalde, i no proposar-me per a liderar cap tinença d’alcaldia amb competències, ja era un pas per mirar de fer fàcil una negociació que empatitzés amb qui tenia davant. Potser voldrien la meva crucifixió. Però a tant no hi arribarem per acontentar una actitud farisea.

Ara diuen des d’Iniciativa que la condició imposada a darrera hora era coneguda pels negociadors des d’un bon principi. Ho diuen malgrat que fins i tot el seu soci de coalició, EUiA, present a les reunions,  va haver d’emetre un comunicat manifestant que l’acció dels seus companys d’ICV havia estat un “greu error polític”. Ho diuen malgrat l’evident sorpresa general, inclosa la de propis militants, la de membres del teixit social i polític local, i la de periodistes que, des de la distància però informats, seguien el procés de diàleg que mantenien els tres grups.

Ja s’ho faran. No és el moment de retrets. Però és preocupant que fins i tot després de la tempesta política i social desfermada per la seva decisió de divendres, Iniciativa pretengui fer-nos creure que no és la principal responsable de la brusca frenada que el procés va viure aquell dia.

I és preocupant perquè aquesta actitud de voler salvar els propis mobles abans i primer de tot va en detriment de l’exercici que tots plegats hem de fer, en aquests moments, per veure com es pot recompondre el diàleg, si és que es pot .

La pregunta que ara es planteja és si, ja sigui amb els tres partits al govern o amb ICV-EUiA donant suport a un govern en minoria del PSC i CIU, és possible treballar amb la confiança, el diàleg i la solidesa de projecte que aquests temps difícils exigeixen.

No perdem l’esperança, però siguem realistes i no generem falses expectatives a la gent, perquè una doble frustració en poc temps seria difícilment digerible.

Aquesta entrada es va publicar en General. Bookmark el permalink. Publicar un comentari o deixar un trackback: URL del Trackback.

Un Comentari

  1. Publicat 1 juny 2013 en 12:58 | Permalink

    tenemos un presidente que no sabe esplicar la procedencia de su herencia,los hijos del expresiden ,acogiendose a la admistia fiscal de hacienda para que no los empapelen ,la sede embargada ,falco por los bares con la jefa de prensa para pidiendonos callar el tema 3%.
    ara no toca?

Publicar un comentari

El teu correu mai serà compartit o publicat. Els camps obligatoris estàn marcats *

*
*

Pots fer servir etiquetes HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

  • A Twitter

  • Falcó Badalona TV

    YouTube responded to TubePress with an HTTP 410 - No longer available
  • La Badalona que suma

  • Activitat a Facebook